T
Així, doncs, el PDF recull els tres títols que componen la trilogia completa: 'La sembra laboriosa' (abril, 1993), 'Una pedregada seca' (abril, 1994) i 'La collita perduda' (abril, 1997).
Els responsables de la digitalització de l'obra han volgut destacar en el comunicat aquest fragment de la 'Benèvola conclusió de la primera part':
«Crec que he demostrat a bastament en aquestes pàgines quantes coses són possibles sense vendre's als poderosos. Només cal romandre amorosament i orgànicament lligat al poble. Acostumar-se a obtenir la força política mitjançant el voler del poble, de les dones i homes de carn i os, de la seva feina i de les seves il·lusions, dels seus barris i comarques, de les seves cooperatives, entitats i tota mena d'organitzacions de base, i no per mitjà dels diners, dels impostos, de les armes, de la tècnica, de la propaganda i les intrigues. Cal no impedir, com es fa sistemàticament, l'accés del poble a la informació, a les fonts dels diners públics, als centres de decisió. Aquesta és encara la infanteria imprescindible. I la teníem! I la podem tornar a tenir si sabem i volem omplir el fossat ferest obert entre el poble i els seus líders.»
'La traïció dels líders' de Xirinacs
'La traïció dels líders' de Xirinacs, en format electrònic i de franc la Fundació Randa i el Centre d'Estudis Joan Bardina han penjat la trilogia en PDF
L'obra més destacada i reconeguda de Lluís M. Xirinacs, 'La traïció dels líders', es troba disponible a la xarxa d'uns quants dies ençà. La Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs i el Centre d'Estudis Joan Bardina han decidit de penjar en format electrònic i en un sol document aquesta trilogia de memòries polítiques, exhaurida des de fa anys. L'obra va ser publicada entre els anys 1993 i 1997 i Xirinacs hi reflexionava sobre el paper dels polítics durant la transició i les renúncies de dirigents de l'esquerra i el catalanisme en aquell moment.Així, doncs, el PDF recull els tres títols que componen la trilogia completa: 'La sembra laboriosa' (abril, 1993), 'Una pedregada seca' (abril, 1994) i 'La collita perduda' (abril, 1997).
Els responsables de la digitalització de l'obra han volgut destacar en el comunicat aquest fragment de la 'Benèvola conclusió de la primera part':
«Crec que he demostrat a bastament en aquestes pàgines quantes coses són possibles sense vendre's als poderosos. Només cal romandre amorosament i orgànicament lligat al poble. Acostumar-se a obtenir la força política mitjançant el voler del poble, de les dones i homes de carn i os, de la seva feina i de les seves il·lusions, dels seus barris i comarques, de les seves cooperatives, entitats i tota mena d'organitzacions de base, i no per mitjà dels diners, dels impostos, de les armes, de la tècnica, de la propaganda i les intrigues. Cal no impedir, com es fa sistemàticament, l'accés del poble a la informació, a les fonts dels diners públics, als centres de decisió. Aquesta és encara la infanteria imprescindible. I la teníem! I la podem tornar a tenir si sabem i volem omplir el fossat ferest obert entre el poble i els seus líders.»
Dimarts 03.02.2015
06:00- Vilaweb
La
Tercera Via,
La
famosa i fins ara poc poblada tercera via ja té la seva plataforma.
Amb aquest mateix nom, Tercera Via, s’ha presentat aquesta tarda a
Barcelona un manifest subscrit per un centenar de persones més o
menys conegudes de l’àmbit periodístic i econòmic
per
combatre el projecte independentista. Són gent que hi ha estat en
contra tota la seva vida, alguns dels quals als anys 90 sota el
paraigües del Foro Babel, enemics de la normalització lingüística,
i d’altres en altres
associacions
unionistes. Ara s’han unit en les hores decisives del procés
sobiranista per situar-se al mig entre el “radicalisme” dels
independentistes i “l’immobilisme” del govern espanyol. És a
dir, un discurs quasi calcat al del PSC actual. Així que no és
d’estranyar que hi hagin acudit l’expresident socialista José
Montilla, l’exprimer secretari Pere Navarro o l’alcaldable per
Barcelona Jaume Collboni, tots tres a primera fila. Ha sorprès més
la presència de dos exdirigents d’Unió, l’exconseller Ignasi
Farreras i l’exdelegat a Madrid del govern, Jordi Casas.
En un acte al Saló del Tinell, a la plaça del Rei, on es va firmar el primer tripartit, Tercera Via s’ha donat a conèixer en societat davant unes 200 persones. La conformen persones mediàtiques com l’economista Gonzalo Bernardos, o els periodistes Toni Bolaño –excap de comunicació de Montilla-, Enric Sopena o Rosa Cullell. Altres noms destacats de la plataforma són els escriptors Rosa Regàs, Laura Freixas, Margarita Riviere, Jorge de Cominges o Núria Amat, els periodistes Jordi Garcia Soler, Arturo San Agustín, Manel Manchón, Andreu Missé, Joan Tàpia o Enric Bañeres, l’exfiscal i actual membre de Podemos Carlos Jiménez Villarejo, el president de Societat Civil Catalana (SCC), Josep Ramon Bosch, i el seu segon Joaquim Coll, el crític literari Jordi Llovet, o el documentalista Albert Sol
En un acte al Saló del Tinell, a la plaça del Rei, on es va firmar el primer tripartit, Tercera Via s’ha donat a conèixer en societat davant unes 200 persones. La conformen persones mediàtiques com l’economista Gonzalo Bernardos, o els periodistes Toni Bolaño –excap de comunicació de Montilla-, Enric Sopena o Rosa Cullell. Altres noms destacats de la plataforma són els escriptors Rosa Regàs, Laura Freixas, Margarita Riviere, Jorge de Cominges o Núria Amat, els periodistes Jordi Garcia Soler, Arturo San Agustín, Manel Manchón, Andreu Missé, Joan Tàpia o Enric Bañeres, l’exfiscal i actual membre de Podemos Carlos Jiménez Villarejo, el president de Societat Civil Catalana (SCC), Josep Ramon Bosch, i el seu segon Joaquim Coll, el crític literari Jordi Llovet, o el documentalista Albert Sol
Torres-Dulce ha dimitit.
L'exfiscal
en cap de Catalunya, José Maria Mena, està convençut que el
procés sobiranista ha tingut molt pes en la dimissió del fiscal
general de l'estat,
Eduardo Torres-Dulce. El 2013 ja van començar els primers problemes
per Torres-Dulce, quan el fiscal superior de Catalunya, Martin
Rodríguez Sol va fer unes "discretíssimes" declaracions
sobre el procés sobiranista que no van agradar a Madrid.
En declaracions a Catalunya Ràdio, Mena ha explicat que es va veure obligat a cessar-lo "perquè li ho van exigir" i això "li va fer molt mal perquè eren molt amics", ha confessat l'exfiscal en cap de Catalunya
A partir d'aquí, "va començar el principi del final, i la bronca grossa vindria amb el 9N", ha assegurat. Mena té clar que el procés del 9N no era delictiu, que així ho defensaven els fiscals de Catalunya, i que Torres-Dulce es va “trobar entre l'espasa i la paret”.
................................
En declaracions a Catalunya Ràdio, Mena ha explicat que es va veure obligat a cessar-lo "perquè li ho van exigir" i això "li va fer molt mal perquè eren molt amics", ha confessat l'exfiscal en cap de Catalunya
A partir d'aquí, "va començar el principi del final, i la bronca grossa vindria amb el 9N", ha assegurat. Mena té clar que el procés del 9N no era delictiu, que així ho defensaven els fiscals de Catalunya, i que Torres-Dulce es va “trobar entre l'espasa i la paret”.
................................
''Tsunami democràtic''
David Fernàndez qualifica la jornada del 9-N de ''tsunami democràtic'' contra un Estat amb aversió a la democràcia.
La jornada del 9-N és com un ''tsunami
democràtic'' contra un Estat que ha demostrat que té aversió a la
democràcia, ha assegurat David Fernàndez, portaveu de la CUP
després d'haver exercit el seu vot en el seu col·legi electoral de
la capital catalana. El diputat Fernàndez ha tingut unes paraules en
record del líder sud-africà Nelson Mandela que deia que tot ''és
impossible fins que deixa de ser-ho'' i aquesta jornada del 9-N és
un dia ''extraordinari en base a la desobediència civil'', ha
reblat. Pel portaveu de la CUP, les persones que s'han mobilitzat
dipositant els seu vot a les urnes demostren que ''no hi ha cap
tribunal que estigui per sobre de la llibertat de qualsevol poble''.
................................
................................
................................
“9N2014.
Tu hi participes, tu hi decideixes”,
Un campanya que s'enceta el 24-25
d'octubre amb multiformat i multicanal, amb ràdio, televisió,
premsa digital i de paper, cartells, pòsters i banderoles. El
pressupost del Govern per a la campanya encara no està tancat del
tot i pel que fa la despesa dels ajuntaments, dependrà de cada
consistori que tindran el material gràfic però s'hauran d'imprimir
els rètols i les banderoles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada